Cuina Kisetsu

31/12/2015

01/12/2015

Ahir ens va deixar Shigeru Mizuki, per nosaltres uns dels millors dibuixants de còmic japonesos, a l'edat de 93 anys. Sempre tenim presents les seves magnífiques il·lustracions sobre el món sobrenatural, els yokai. Al 2012 vam tenir l'oportunitat de visitar el seu poble natal (Sakaiminato, Tottori) on qualsevol detall és dedicat a ell i als seus personatges del més enllà.

Tras dar el salto al cómic en 1957, destacó por sus obras sobre criaturas sobrenaturales como los «yokai» y las crónicas históricas y autobiográficas

06/08/2015

70 anys després de la bomba atòmica es segueix explicant i fent memòria a les futures generacions la tragèdia perquè no es torni a repetir. Aqui us deixem unes fotos d'Hiroshima nostres del parc on va tenir lloc l'impacte.

13/03/2015

Bellesa efímera...

28/02/2015

Arròs de Hokkaido i gamba de Palamós

01/02/2015

Comença la temporada de Uni (garotes, garoines, eriço de mar...) i nosaltres ja les hem provat !

24/01/2015

Cròniques de Hokkaido 2014. Capítol 7: Hakodate

I finalment visitem l'última de les ciutats que coneixerem en aquest fantàstic viatge per Hokkaido. El principal motiu de visitar Hakodate és el seu mercat matinal, un dels millors llocs on degustar el millor peix fresc del Japó (amb permís del mercat del Tsukiji de Tòquio). En concret en aquest indret el més valorat és el calamar, fins i tot li dediquen un festival a l'Agost. Un altre motiu és poder agafar un transport que et porti fins al Hakodate-Yama i poder contemplar unes magnífiques vistes, en aquest punt tornes a veure la silueta que defineix aquest port en els mapes.

Per acabar aquests relats del nostre dia a dia no volíem perdre l'oportunitat d'explicar-vos la manera com vam sortir d'aquesta illa. Un tren exprés ens transporta sota del mar per arribar a la gran illa, Honshu. Aquest túnel és el Seikan i és considerat com una de les meravelles de l'enginyeria moderna: 53 km de llarg, amb un tram de 23 km de més de 230 m de profunditat, és el més profund i llarg del món. Després des d'Aomori (segurament punt de partida del proper viatge...) ja agafem el shinkansen que ens torna a Tòquio.

16/01/2015

Cròniques de Hokkaido 2014. Capítol 6: Sapporo, capital del ramen

Sembla impossible trepitjar Japó i no tastar els seus multitudinaris i famosos ramen (fideus d'origen xinès) però nosaltres vam haver d'esperar al tercer viatge per fer-ho. Com sempre diem, les coses s'han de provar al lloc on toca. I què millor que tastar-los en la millor ciutat on es pot fer, una ciutat que dedica un museu a aquest plat pot tenir molt a dir: El millor lloc on fer-ho és en el barri de Susukino, un barri 100% nocturn on pots trobar gairebé qualsevol cosa, a qualsevol hora. Aquí de nit les llums dels edificis et fan creure que és de dia. Sembla increïble que faci només uns dies estiguéssim en plena natura i podíem veure les estrelles només per la seva pròpia llum.
Sapporo actualment és la cinquena ciutat del país tot i ser la més jove, i això es respira quan et deixes perdre per aquesta quadrícula moderna tant perfecte.
Pel que fa a la gastronomia està considerada una de les millors ciutats de Japó per menjar i motiu més que suficient pel qual vam decidir i recomanem fer-hi unes nits.

08/01/2015

Cròniques de Hokkaido 2014. Capítol 5: Sumimasen, biru kudasai!

Deixem enrere uns dels millors parcs naturals que segurament visitarem en la nostra vida per endinsar-nos en la vida urbanita japonesa: destí Sapporo.

Sapporo mundialment coneguda per les olimpíades d'hivern del 72, pel festival de gel (Yuki Matsuri) que es fa cada febrer, però sobretot per ser la primera ciutat japonesa on es va fabricar cervesa l'any 1888.

Amb molta antelació aconseguim fer-nos un espai per visitar la fàbrica de la cervesa Sapporo i aquella mateixa tarda ens espavilem per poder visitar el museu, on tenim l'oportunitat de beure cervesa Sapporo sense pasteuritzar en un restaurant molt particular.

Moltes persones ens fan la mateixa pregunta... i què beuen els japonesos amb els àpats? Nosaltres sempre contestem el mateix... Ara mateix al Japó, amb tot el respecte que es mereix el Nihonshu (o sake), la cervesa és la beguda nacional.

04/01/2015

Cròniques de Hokkaido 2014. Capítol 4: El dia que vam arribar a Nosappu

Seguint la ruta ens vam proposar arribar al punt més a l'est del país però com el shinkansen encara no coneix aquests indrets en toca fer camí amb un tren "limited-express" que només té un vagó, amb un trajecte de més de 2 hores i plè de simpàtics japonesos amb ganes de fer vacances. L'odissea no acaba aquí. Un cop arribats a Nemuro haurem d'agafar un autobús local amb un trajecte d'una hora per arribar finalment al cap Nosappu. Durant el trajecte no podem parar de meravellar-nos per la quantitat de fauna salvatge, aquí els ramats de cèrvols són constants, i el magnífic paisatge coster. Res a veure amb els penya-segats i els espessos boscos de Shiretoko, aquí el terreny és molt plà però sobretot rocós. Els minúsculs poblets o cases aïllades que anem trobant ens sorprenen amb "llençols" d'algues estesos per assecar-los gràcies al fort vent de la zona. I finalment arribem al cap Nosappu en un dia assolellat que ens permet veure més enllà de la costa fins a les illes Hopporyodo (Kuriles). Aquest territori des de la II Guerra Mundial està en disputa, molts monuments al cap en fan referència.

No volíem acabar aquesta crònica sense explicar el curiós que són les coses. D'un territori que gairebé mai havíem ni sentit a parlar, l'altre dia, vam veure una pel·lícula d'animació japonesa dramàtica i que només considerem per adults. Es diu "La isla de Giovanni" que fa referència a tot el que us acabem d'explicar.

21/12/2014

Cròniques de Hokkaido 2014. Capítol 3: Kushiro

Sense cap dubte no volíem perdre l'oportunitat de veure un dels emblemes japonesos per excel·lència en el seu hàbitat natural, la fantàstica Tancho o grua vermella japonesa. Durant els mesos de més fred podem veure la comunitat de grues més gran del país al Parc nacional dels aiguamolls de Kushiro. Després de fer un llarg i lent trajecte en un tren antic, ens toca fer una caminada fins a un mirador on la vista sembla no trobar la fi. Fins i tot tenim la sensació de no ser al Japó. Podria ser la sabana africana? Vosaltres mateixos jutjareu...

19/12/2014

Cròniques de Hokkaido 2014. Capítol 2: Mashu-ko
Seguint el nostre itinerari ens endinsem en el parc natural Akan. El parc alberga una important zona de volcans en actiu i els llacs més impactants que pots imaginar. El senyor Uemura ens ajuda a arribar al llac Mashu, sense cap dubte una de les millors estampes per recordar d'aquest viatge. El llac es troba dins una caldera volcànica, que hem pogut veure prèviament des de dalt de l'avió dos dies abans, i és reconegut per una bòria permanent (i una olor a sofre) que li dóna el misteri pel qual els indígenes del Japó el van anomenar Kamuito o Llac dels Déus. En la creença Ainu, i també hem pogut veure com en l'actualitat encara influencia als japonesos actuals, es diu que la zona està habitada pels Déus i per tant, en molts quilòmetres a la rodona no hi ha construccions, no fos cas que els Déus es poguessin ofendre

14/12/2014

Cròniques de Hokkaido 2014. Capítol 1: Shiretoko
I així comencem les cròniques d'aquest últim viatge, amb la nostàlgia i alhora emoció de visitar l'última de les grans illes del Japó que ens quedaven, l'illa de Hokkaido.
Després de moltes hores d'avió i 3 transvords arribem a l'aeroport de Memambetsu, on un autocar (i no el shinkansen, ja que en aquesta zona encara no hi arriba) ens porta a Abashiri, el punt d'inici del viatge. En aquest lloc tant remot, fred i inhòspit és on comença la nostra aventura juntament amb la Hiromi i el senyor Uemura. Ells ens ajuden a arribar a un dels parcs naturals més impactants i designat Patrimoni de la humanitat. La zona només és accessible a peu o en vaixell, que finalment per motius de temps, és la nostra opció escollida per poder veure els famosos penya-segats i els seus volcans. Aquest indret té una riquesa natural tan important i acull un dels cicles de la vida més fascinants com és el naixement del salmó, que conseqüentment això implica una de les comunitats d'óssos més grans del món. Aquest és un dels motius pel qual el parc no és accessible sense assistència.
Shiretoko, en la llengua dels indígenes del Japó (els Ainu), vol dir "On acaba la terra" i la veritat, és la sensació que ens transmet.

26/09/2014

Fent udon...

22/09/2014

A punt de tancar els últims detalls del proper viatge... Hokkaido!!!

15/09/2014

Inari sushi

31/08/2014

Sashimi d'escorpora de l'Escala!

23/08/2014

Amics i desconeguts ens fan arribar o ens porten "souvenirs" del Japó. Arigatoo gozaimasu!!!

18/08/2014

Amb motiu de la visita d'uns amics del Japó, ens vam aventurar a crear la nostra pròpia cervesa amb trets característics japonesos. Amb aquestes primeres proves, hem iniciat un camí que ens ha obert un ventall de possibilitats alhora de maridar alguns dels nostres plats.
Només ens falta donar les gràcies als nostres amics de Kerunta pel suport i el treball ben realitzat

16/08/2014

Últimament hem tingut problemes amb la web. Ja la tornem a tenir en funcionament: http://cuinakisetsu.com

15/08/2014

Aquesta nit passada sopar amb unes vistes immillorables!

09/07/2014

Fins al 31 d'agost podeu visitar "El camí de Tohoku" al Palau Robert de Barcelona. L'exposició ensenya com l'artesania i la innovació s'ajunten per fer renéixer la zona devastada pel Tsunami del 2011. Us ho recomanem i no deixeu de veure el vídeo que trobareu a l'entrada.