14/12/2014
Cròniques de Hokkaido 2014. Capítol 1: Shiretoko
I així comencem les cròniques d'aquest últim viatge, amb la nostàlgia i alhora emoció de visitar l'última de les grans illes del Japó que ens quedaven, l'illa de Hokkaido.
Després de moltes hores d'avió i 3 transvords arribem a l'aeroport de Memambetsu, on un autocar (i no el shinkansen, ja que en aquesta zona encara no hi arriba) ens porta a Abashiri, el punt d'inici del viatge. En aquest lloc tant remot, fred i inhòspit és on comença la nostra aventura juntament amb la Hiromi i el senyor Uemura. Ells ens ajuden a arribar a un dels parcs naturals més impactants i designat Patrimoni de la humanitat. La zona només és accessible a peu o en vaixell, que finalment per motius de temps, és la nostra opció escollida per poder veure els famosos penya-segats i els seus volcans. Aquest indret té una riquesa natural tan important i acull un dels cicles de la vida més fascinants com és el naixement del salmó, que conseqüentment això implica una de les comunitats d'óssos més grans del món. Aquest és un dels motius pel qual el parc no és accessible sense assistència.
Shiretoko, en la llengua dels indígenes del Japó (els Ainu), vol dir "On acaba la terra" i la veritat, és la sensació que ens transmet.
