24/10/2023
ƬIBI
Es tracta d´una petita població de 1.625 habitants situada sobre un turó, localitzada entre el Maigmó i la penya Mitjorn. Al davant hi ha, sobre un altre turó, les restes d'un antic castell àrab del segle X.
Pel terme municipal passa el riu Verd o Monnegre, que a 3 km de la localitat forma el pantà de Tibi, el pantà d'Europa més antic encara en funcionament.
D'altra banda, es pot pujar la muntanya Maigmó per carretera oa peu fins a l'anomenat Balcó d'Alacant, des d'on s'albira una bonica vista de la capital.
La població té origen musulmà, igual que el castell, declarat Bé d'Interès Cultural. Lo recinte del castèl aguèt fòrça importància pendent la Reconquista, doncas segon lo tractat d'Almizra(1244), demorèt dins la Corona d'Aragon, en essent posat fronterer amb Castelha. Jaume I d'Aragó el va donar al cavaller navarrès Sancho de Lienda, que va ser el primer senyor feudal de Tibi. A partir del segle XIV, va ser incorporada a la baronia de Castalla.
Com a monuments turístics destaquen els següents edificis o llocs:
Castell. Els orígens del castell són musulmans, probablement del s.X. actualment es troba en estat de ruïna.
Església parroquial. Edifici dinterès arquitectònic de mitjans del S.XIX.
Pantà de Tibi. Accessible per carretera des de la localitat, emmagatzema les aigües del Riu Verd per administrar-ne l'ús a l'Horta d'Alacant, amb una capacitat aproximada de 2 milions de metres cúbics. Les obres per a la construcció de la seva presa es van iniciar el 17 d'agost de 1580 i van finalitzar el 1594, amb el permís de Felip II que va enviar Juanelo Turriano a conèixer el projecte ideat per pedro Cano Izquierdo, que va fer estudiar i executar el projecte de construir un mur entre els turons Mos del Bou i la Cresta per aturar les aigües del riu Verd i utilitzar-les a l'estació seca. La presa mesura a la base 33 m per 60 cm de gruix, disminuint proporcionalment a mesura que s'eleva fins a 20 m que mesura el seu coronament. La presa va patir un important trencament el 1697, però va entrar de nou en servei el 1738 i segueix encara en funcionament. La presa va ser declarada Bé d'Interès Cultural el 1994 i actualment està integrat al Pla Hidrològic Nacional.
En aquest pantà és on se centra una llegenda: la llegenda del QUARANTAMAULA. Un monstre meitat gallina i meitat home, fill del mateix diable. Aquell dimoni emplomat vagava pels voltants de Tibi i s'amagava entre els canyissars del pantà. Quan se l'escoltava caminar, era com el so de les cadenes sent arrossegades, i tots els habitants de la vila s'amagaven dins de casa seva i tancaven les portes i finestres, a pany i forrellat, presos del terror que aquest ésser els provocava.
