Natura't

11/11/2020

🛶Natura’t col·labora amb diferents projectes. No te una forma concreta i estàtica. Està amb moviment.
Natura’t és una manera de viure en sintonia amb els cicles de la natura i amb els vitals de les persones. I a la vegada d'anar surfejant aquesta vida loca com bonament es pot!
Natura’t ja és i a la vegada es construeix.
🍄Falca com un bolet_Si tens ganes de fer una ruta però no saps on, si busques un lloc concret per a una creació, si vols organitzar qualsevol esdeveniment en un espai natural. Posa't amb contacte!
S'intentarà fer seguint els criteris pertinents de respecte a l’entorn i qui hi habita.
📸 Ja fa quatre anys que col.laboro puntalment amb un projecte que fa mel a La Garrotxa. Normalment estic a l'apartat de taller on es preparen les caixes perquè les abelles puguin estar bé i fer mel, entre d'altres. Aquesta vegada m'ha tocat feina de camp i així de contenta he estat!

23/09/2020

Un moment en una quotidianitat.


A vegades em sorprenc observant la quotidianitat de les altres. L’observo, l’estudio, l’admiro i aprecio. Sobretot la quotidianitat dins de les cases. Les diferents maneres de viure lo domèstic, les cures, lo simple i ordinari. I m’emociona! A vegades em fa reflexionar i em porta a mi. Potser amb anhels, potser amb sospirs de la meva pròpia quotidianitat i intimitat. Totes les admiro. Les de la soledat, les de la família, les de la parella, les de l’amistat… 


Quan viatjo el que més m’agrada de tot és anar a casa de la gent i “seguir” les seves rutines i quotidianitats. Els llocs on porten els seus fills o filles a l’escola, on van a treballar, on i com compren, el seu barri més proper i com estan disposades les estanteries del supermercat, quins productes tenen, la gent que hi habita, el bosc més proper, la natura del voltant i les diferents espècies... La comunitat en la que viuen i com la viuen. I després trobar-me en solitari en aquella rutina i esdevenir-ne una de meva. 


Avui m’he observat en la meva quotidianitat i m’he emocionat. La sorprenent paciència amb que he desfullat l’alfabrega. La tranquilitat en el procés. El gaudi. La solitud i silenci. El fred que ens va conquerint. La foscor que va arribant cada vegada més d’hora i com això em porta més a mi. El procés. I les ganes de compartir-ho.


Cada estació de l’any em sorprèn, any rere any. Les seves particularitats i com fa que la nostra quotidianitat i intimitat ballin al seu ritme. 


Una simple tarde fent pesto.

25/06/2020

🏕Wilderness - Solo experience
Viure l'experiència d’estar uns dies a la natura per a mi és quelcom que alegra i nodreix l’esperit. Depenent de com estic a vegades puc anar més lluny o més aprop. Caminar més o menys, anar més o menys dies… Si tinc ganes d’estar més recollida o em sento més insegura porto una tenda i sinó el vivac és una meravellosa opció.
Vols viure aquesta experiència però no saps on anar o no t'acabes d’atrevir?
Et f**g dues propostes:
🌱 a)Una ruta de 3 dies, 2 nits. La primera nit amb el grup i la segona en soledad. L'objectiu principal no és fer llargues caminades sino estar.

🌿 b) Et facilito amb tot el que necessites per a fer una ruta a la Garrotxa, Empordà o Pirineus. Segons els teus desitjos i necessitats.
👉 Properament i durant les 4 estacions! Per a més info contacta per missatge privat o al mail: [email protected]
☝️aviat proposta similar amb cavalls! 🐎



@ Garrotxa

21/05/2020

Caduca o perenne?
Tot el que ens envolta a la natura pot ser una metàfora. Allò que projectem en els animals també ho pot ser. Una metàfora que parla de nosaltres.
A vegades dubto si és una manera antropocèntrica de mirar el món. Des d’aquesta part que tot ho conquerim, tot ho portem al nostre terreny.
Em pregunto quina manera tenen d’entendre i viure el món els animals o les plantes o les roques o els arbres? Perquè tot i que hi podem connectar o sentir-nos connectades sempre serà desde la nostra condició humana. Però aleshores dubto quan penso que nosaltres també som natura.
Em paro a pensar moltes vegades amb els arbres de fulla caduca i els de fulla perenne. Se que hi ha una manera científica d’entendre tot plegat... Però m’impressiona pensar com hi ha arbres (com l’alzina, el teix, l’avet…) que tenen fulles tot l’any i tot i que ja fan el seu procés i van treien brots nous i es desfan de les fulles velles, mai es despullen, mai muden i es transformen d’una manera tan radical com els arbres de fulla caduca (roure, auró, freixe…). Em dona la sensació que els de fulla perenne tenen una capacitat de sostenir brutal, d’estar allà i d’anar fent petits canvis imperceptibles, poc a poc. Que les seves endurides fulles estan dissenyades per a sostenir les gelades i les inclemències. Evergreen!
En canvi els arbres de fulla perenne quan arriba el seu moment, deixen anar el seu fullatge. Em sembla una manera de soltar impressionant. I durant l’hivern esperar i fer xup-xup i a la primavera sortir les fulles més tendres i tornar a començar el cicle.
Podem fer tants paral·lelismes amb les nostres maneres de fer i ser i estar i sentir. Amb els nostres cicles. Com el cicle de la menstruació de les dones...
A mi personalment totes dues maneres em ressonen però tot i haver un anhel de fulla perenne, sóc més caduca.
I tu?

15/05/2020

⛰ Quan el què veneres és una muntanya! 🌿💫
Fagi vent, pluja, sol... estigui tapada pels núvols o tingui un bon tou de neu al cim, sempre està allà impertèrrita.
🌠 És una inspiració!

07/05/2020

🌿Tastet de propostes🌿
Avui us deixo un tastet de les activitats que proposa natura't. Properament aniré penjant informació més detallada de cada proposta així podeu triar la que més us agradi. 😉
Cada sortida i activitat té els seus propòsits i estan dissenyades amb molt d'amor i molta cura. 💚

02/05/2020

🐎Llibertat i control. Aprendre a deixar anar.🍃
Veure els cavalls en “semi” llibertat, sentir el so de com molen l’herba. Observar com mengen amb tranquilitat i de sobte aixequen el cap perquè un soroll els ha cridat l’atenció i volen saber si hi ha algun perill. En aquell moment tot queda suspès, tots els sentits estan enfocats en descobrir d’on ve el soroll i què passa...
Passejar amb els cavalls del ramal (amb la corda) requereix d’una comunicació constant entre equí i persona humana. És una eina que utilitzem per a poder fer coses, portar-los d’un lloc a un altre, curar-los…
Què passa quan treus la corda? Doncs que es comencen a moure moltes coses a dins d’una mateixa. Pors, inseguretats, control, a la vegada que confiança...
Anar amb llibertat amb els cavalls requereix deixar anar aquestes pors i sobretot deixar anar el desig de control. Confiar amb el vincle amb l’altre. Amb la comunicació forjada amb el temps de compartir i treballar amb el cavall i també tenir clars els límits establerts en aquest vincle. .
Personalment he vist que ha set un procés de molts anys el fet de deixar anar els cavalls. De desaprendre moltes coses i també d’un treball intern respecte el control. Només ho f**g en espais que considero són segurs, en moments en els que em sento tranquila i confiada. I també llegeixo com està l’estat dels cavalls, quan els veig també tranquils i confiats o quan m’ho mostren amb els seus gestos i intencions. Amb ganes de poder-los deixar anar a més llocs i que aquesta llibertat sigui més real i en més aspectes del vincle amb ells. Però com tot és un procés i deixar anar, a vegades, vol temps...
Hi ha dos projectes que m’han ensenyat molt sobre la llibertat amb els cavalls. Un està a Noruega i l’altre aquí a Catalunya .
Estic molt agraïda d’haver pogut estar compartint amb la Tina a Dreamvalley on anàvem a passejar amb una manada de 9 cavalls en pura llibertat. I amb la Fundació Miranda fent la transhumància. Movent una pila de cavalls de les pastures d’estiu a les pastures d’hivern. Travessant pobles, carreteres i confiant amb tots ells. Increible la tasca que fa la Fundació! 🙏
Foto de

29/04/2020

Curiositat 💫
Em genera curiositat la curiositat. Quines són les coses que ens atrauen? I les coses que passen desapercebudes? Les persones que ens generen curiositat, que ens agraden... I altres qui ni recordem quin rostre tenen. Les coses que ens generen interès i que fa que tinguem ganes d’aprofundir i aprendre i totes aquelles coses que ni ens hi fixem. A la vegada com aquesta curiositat varia amb nosaltres, amb els nostres canvis interns. I allò que tenia molta força amb el temps minva o canvia o es transforma d’una altra manera.
Em genera curiositat on el nostre tècnic de llums posa el focus.
A la natura també. Per què ens agraden més uns arbres que d’altres? Quines qualitats tenen els que ens atrauen? Com de sobte no t’havies fixat mai amb aquella molsa i apareix amb zoom entre totes altres coses?
I ara, amb la primavera, amb aquesta explosió de flors, hi ha algunes flors que destaquen més que d’altres. Algunes que volem mirar-les més d’aprop, saber qui son, com es diuen…
Em sembla que porta moltes primaveres atraient-me aquesta flor però aquet any amb més intensitat. La llet de gallina o d’ocell (Ornithogalum umbellatum). I aquest any als prats de casa n’hi ha més que mai! Amb castellà “Estrella de Belén” i resulta ser una flor de Bach.
M’agrada la forma dels seus pètals i l'estrella que generen els seus estams però sobretot quan està tancada la combinació del verd amb el blanc em generda delicadesa.
Doncs això! El meu tècnic de llums ha posat varis focus en aquesta flor, focos amb diferents prismes i filtres i m’endinso en la curiositat.
Hi ha alguna flor que us hagi picat la curiositat més que d'altres aquesta primavera? Què feu quan aixó us passa? Deixeu simplement impregnar-vos per l'experiència, aneu a buscar una guia de natura per a que us fagi les presentacions?... 🌼🦋🌈

29/04/2020

🍃El lloc🍃
Trobar un lloc on poder anar amb calma, passar-hi una estona, on es poden afrontar pors o preguntes, inquietuds, pensaments... un lloc on conèixer la natura com casa teva, com una amistat. En el que ens assentem amb quietud i soledat i els ocells i la comunitat natural acaba acceptant la nostra presència.
Un lloc que no té perquè ser molt especial, pot estar a prop de casa per a poder-hi anar sovint. Pot ser el parc de radera a casa...
No es tracta tant de la qualitat del lloc sinó de la qualitat de l’atenció que hi posem...
En tens un? O potser tens un record de quan eres mainada d’un lloc on t’agradava anar a la natura i assere't una estona? Sota aquell roure… o en aquella roca... ?
A la vegada, t’hi has fixat quan vas a la natura i seus per menjar alguna cosa, o descansar… quin lloc tries? És casual? Quina qualitat té aquell lloc concret per tu?
Us convido a trobar el vostre lloc...

29/04/2020

🌿 Simplicitat 🌿
Quan hi ha temps per a fer culleres de fusta en aquells instants tot està bé! El bé i el mal es fusionen i aleshores no hi han dubtes, tot està en harmonia.
Escollir una branca, demanar-li permís a l'arbre. Escapçar el troç fins a donar-li una forma. Tenir una idea que no acaba gairebé mai sent el resultat final. Veure com es va transformant la peça que tens a les mans. Entendre quina és la direcció del tall. Estar focalitzada. L'imperfecció i seguir sempre aprentent...
La simplicitat de menjar amb cullera de fusta, dels plaers més grans. ♥️

29/04/2020

🌲 Fascinada!

Em tenen impressionada aquestes pinyes naixents d'avet! Fa + d'un mes que es van començar a deixar veure. De ben petites un color fucsia intens que no et deixava indiferent al passar pel costat.
Gaudeixo cada dia de mirar la seva evolució. La seva forma perfecte i aquesta tendència, que sembla que ara segueixen algunes d'elles, de tirar cap amunt buscant un raig de sol. Ara mateix estan en un punt que em fan gràcia, de més petites em generàven més tendresa.
Potser si no fos pel confinament no hi repararia cada dia interessada per la seva evolució de creixement.
Cada any em passa amb la primavera que em meravella! La sensació que cada primavera és la primera que veig. Aquesta encara més ja que el fet de no poder-se moure està fent que segueixi els petits canvis cada dia amb més detall i profunditat. Agraïda! 🌲♥️🦋 .

29/04/2020

💫 Instants de connexió. ♥️ Trobada amb un grup d'eugues i els seus poltres a la Serra de Meianès.

És una llàstima el cru final que els espera desprès de fer el que més els agrada, pasturar amb la seva manada.

22/04/2020

12/07/2013