02/12/2023
🇧🇪
Agència Receptiva al Pirineu - Incoming Pirineu
🇧🇪
Preciosa con sus , los # Hispalenses son y con un
De a Porto una per la .lello , i
De ruta amb al i amb companyia de
Explorant per la , ja comença haver-hi algún de … ens preocupa la manca d’ esperem que plogui aviat… es molt necessari
El als descobreix-lo amb Contrast Trip
Atrevéix-te
Els nostres están I dels del , han gaudit i disfrutat de l’ gràcies al Jordi de .s molt agraïts també a el grup ha aconseguit el repte proposat, demà tindrán el ☺️☺️☺️
Les de o de Liart a la de Varrados a la Val d’Aran Las de Liart de en el Valle de Aran.
T’ avui a la a la de Vilac… es una fins i tot a l’agost…😍😍
del i de la amb Contrast Trip i .cat 🍃 🌄🌲
al Salt de Pish a la una 😜😜
Les de la casa Torres a Gurp quin goig de , quina meravella de i de
El que més ens va cridar l'atenció, tot just en arribar, ha estat l'església de Sant climent de Taüll, o com la tracten per aquí: el tresor més destacat del poble.
Al principi, t'he de dir, que ens semblava una mica exageració, però després de la visita no en podria estar més d'acord!
Ens han explicat que forma part del conjunt d'esglésies romàniques de la Vall de Boí, declarat Patrimoni de la Humanitat i n'és un exemple excepcional de l'arquitectura romànica catalana, no em sorprèn, només cal contemplar el campanar que s'alça majestuosament fins al cel i la seva façana exterior elegant i sofisticada plena de detalls ornamentals en pedra per donar se'n compte.
El més destacable, a part de la imponent estructura de la mateixa que ja és digna d'admirar, ha estat el magnífic conjunt de pintures romàniques. A l'interior, les seves parets estan decorades amb pintures murals que representen escenes bíbliques i religioses d'aquella època. Es veu que el fresc més famós és el "Pantocràtor", una representació de Crist envoltat pels símbols dels evangelistes. Aquest Pantocràtor és una obra mestra de l'art romànic i ha estat àmpliament estudiat i admirat per la seva bellesa i simbolisme.
El padrí n'estarà orgullós quan llegeixi els meus avenços en cultura i història...
En resum, la visita ha sigut gairebé com fer un pas enrere en el temps i submergir-se en la riquesa artística. La combinació de la seva arquitectura imponent i els impressionants frescos la converteixen en un destí obligat pels amants de l'art i la història, a la meva germana li encantaria tot això, l'he de convèncer per venir algun dia.
Com que una mica de cultura mai va malament, després de la visita a Sant Climent de Taüll i abans d'anar a dinar, vam dirigir-nos a Santa Maria de Taüll, per fer una visita, aquest cop lliure, per la petita església situada al centre del poble. Així ens hem ben impregnat de cultura i història romànica.
https://contrasttrip.com/ca/index.html
https://grandtour.catalunya.com/
Bon dia, diari,
ja tornem a estar llestes per començar un nou dia ple d'emocions. La nit ha estat molt agradable, estàvem tan cansades que gairebé no l'hem vist ni passar. Ara estem esmorzant a una terrassa amb el solete de bon matí. A l'acabar, ens traslladarem a Taüll, ja t'explicaré que descobrim avui...
M'he quedat embovada amb l'encantador poble de Taüll, hi hem arribat amb cotxe, sí, ja saps, cantant a pulmó amb la Martina i admirant cada paisatge i petit indret de la carretera per arribar fins aquí.
El poble en si desprèn un ambient tranquil i pintoresc. Els seus carrers empedrats i cases de pedra li donen un aire medieval que et transporta a temps passats. Semblava que t'hagis endinsat en un altre moment de la història, tot el nostre entorn estava envoltat d'impressionants muntanyes, d'esglésies rosant el cel i paisatges naturals, en resum, tot un entorn natural impressionant que convida a l'exploració i el gaudi a l'aire lliure.
Ara entenc perquè me'n parlaven tan bé d’aquests indrets, a la Martina li ha encantat també. No ens podíem creure com havíem tardat tant a trepitjar aquests camins…
Quan ja vam estar que les cames cridaven auxili, vam tornar cap al cotxe a reprende el nostre viatge.
De tornada cap a Àger, per passar allà la nit, no vam poder evitar ficar la música a cent, una de les millors sensacions és perdre’t en la música. Dins del cotxe, cantant a pulmó les nostres cançons preferides, amb la teva millor amiga de copilot, això que no m’ho prengui ningú.
De cop i volta, vam arribar a l’Observatori Astronòmic del Montsec, l’última parada abans d'anar a dormir i processar la intensitat del dia d’avui.
Realment, la visita al planetari va ser al·lucinant. Sempre havíem dit amb la Martina, que en una altra vida ens encantaria ser astronautes, sí, ja se que sona un amica absurd, però trobar sentit a la immensitat de l’univers seria genial i indescriptible.
En resum, ja saps que, com hem deia la meva padrina, m'enrotllo més que una persiana.
La visita ens va fer endinsar en un món de meravelles còsmiques i descobriments astronòmics, on submergir-te en la foscor i observar els misteris nocturns et desperta una estima per l’univers i una sensació de sorpresa continua. La millor part va ser el moment de l'obertura de la cúpula, vam poder observar el cel real i identificar alguns dels objectes més destacats de la nit, amb la bona companyia de monitors especialitzats, perquè per molta ànima d’astronautes que vulguem tenir, si per nosaltres fos, encara estaríem intentant reconèixer l’Óssa Major.
No em puc creure que ja hàgim acabat el primer dia, no saps el curt que se m’ha fet.
La Martina ja està dormint, no vull despertar-la… Bona Nit, diari, descansa, que encara ens queda molt per recórrer.
Al cotxe, camí a Àger, amb la Martina, vam estar parlant de l’emocionant que va ser aconseguir el carnet de conduir; sempre havíem dit que el dia que el tinguéssim, no pararíem mai de recórrer el món. Sembla irònica la situació, ja que, de fet, des de llavors ens hem tornat companyes de viatge.
Després de menys d’una hora conduint hem arribat a la nostra primera parada: Àger!
Poca estona ens va faltar per començar a enamorar-nos del que li’n diuen Congost de Montrebei. No m’hagués pogut arribar a imaginar l'espectacular que podria ser una paret interminable de roca, tota una obra mestra de la naturalesa que desafia la gravetat i desperta els sentits. No tinc paraules per descriure-ho, era com una gran muntanya profunda i estreta, tallada al llarg de milers d'anys pel riu Noguera Ribagorçana. Les seves parets verticals i escarpades s'alcen majestuosament a banda i banda, assolint alçades increïbles, em sembla que, fins i tot, de 500 metres.
A mesura que avances pel Congost, no pots evitar sentir-te petita i insignificant en comparació de la imponent grandesa de la natura que t'envolta. I és que caminar per l'estret corriol que voreja el penya-segat t’ofereix vistes panoràmiques inoblidables. Cada pas t’apropa més a la immensitat del congost, on la serenitat es barreja amb l'emoció i l'admiració.
Ens vam trobar ponts penjants que, tot i que al principi en fessin una mica de respecte, et permeten creuar d'una banda a l'altra del congost. Sobre aquestes estructures suspeses a l'aire aconsegueixes veure el món amb una perspectiva única, la sensació de caminar sobre el buit, amb el riu rugint sota teu, és indescriptible, et fa sentir viva i connectada amb la natura en el seu estat més pur.
Però el Congost de Montrebei no és només un espectacle visual, el meu padrí no n’estaria satisfet si ho deixés aquí. El silenci que regna en aquest lloc és engaliador, interromput només pel so del vent que acarona les parets rocoses i el murmuri del riu que flueix als nostres peus. L'aire pur i fresc ens impregnava els pulmons, i l'aroma de la flora autòctona ens despertà tots els sentits.
Estimat diari,
Tinc una bona notícia per tu… espero que estiguis preparat per una nova aventura. Aquest cop anirem a explorar el territori català, sí, ja saps, allà on diuen que ballen sardanes i mengen pa amb tomata.
Estic emocionada; el meu padrí sempre me n'havia parlat meravelles d’aquestes terres, allà, de fet, va ser on va conèixer a la padrina i mira, qui ho diria?, uns anys després vaig aparèixer jo… Mai he entès per què la mama va voler marxar a viure fora, temes de grans i complicats em deia, però realment em sembla que ella n’està enamorada també, d'aquelles terres dic.
Diuen que les rutes per les terres catalanes estan plenes d’indrets màgics, de mil històries fascinants i de cultura per escriure llibres. Diuen que per allà dalt la natura és preciosa i abundant, i que les seves muntanyes estan plenes de fauna peculiar i de molts plaers gastronòmics, això que mai falti. A més, em van comentar que encara hi ha mil camins per explorar, poblets deshabitats amb molt encant, i llegendes que només allà es poden conèixer. En resum, tu ja m'entens diari meu, a mi m’encanta descobrir el món.
No va fer falta rumiar-ho massa, en veure l’oportunitat no vaig poder negar-m’hi. Vaig prometre al padrí que ho escriuria tot, per retornar-lo a aquelles terres en cada paraula, però sobretot, per fer-li recordar a la mama que continua enamorada dels Pirineus, i que hi hem de tornar a viure.
Dit i fet, estimat diari, ens n’anem de ruta!
Des de les altures d’una catedral lleidatana, fins a endinsar-nos en indrets pirinencs. Gaudint del millor cel estrellat de Catalunya i descobrint arquitectura considerada Patrimoni de la Humanitat… amb moltes ganes recullo a la Martina i ens n’anem cap a Lleida, una província de Catalunya!
https://contrasttrip.com/ca/index.html
https://grandtour.catalunya.com/
Així és el nostre així és la nostra es miri com es miri.
Asi es nuestro , nuestra comarca , se mire como se mire.
Be the first to know and let us send you an email when ContrastTrip posts news and promotions. Your email address will not be used for any other purpose, and you can unsubscribe at any time.
Diuen que gracies a l’#experiència anem formant les bases de la nostra #personalitat, #vida i #entorn. Les experiències viscudes ens fan ser qui som avui en dia, ens fan sentir les #emocions a la nostra manera, formar la nostra #perspectiva respecte al #món… de fet, crec que tot va regit per experiències, la vida en general dic, des de que #naixem fins que #morim…. Doncs yo em pregunto, perque no escollir viure experiències #diferents i que t’omplin de #plaer? De fet, conec a dos persones molt #curioses, que hem sembla que ja coneixeu, que em van estar parlant d’una d les millors experiències enmoltades de #natura, #muntanyes, #cultura, #sentiment i #bonrotllo… si, #explorant les terres cap alla els #Pirineus, voltant per les immensitats de la naturalessa i #coneixent indrets #espectaculars.
Amb la Martina vam estar divagant sobre la immensitat de l'entorn que ens rodejava, vam parlar de com havíem pogut estar tant temps sense conèixer la #naturalesa pura, el sentiment de #llibertat que et provoca i la calma que desprèn. Allà a la ciutat tothom va de pressa, per no fer tard, per agafar el bus a temps, per arribar a treballar… és un estrès continu mira’t d’aquesta manera. A l’acabar els “mil tres-cents” reportatges del #ParcNacional i l’#EstanydeSant Maurici, preguntar les curiositats més amagades i els #secrets més curiosos, després de jugar a les endevinalles i conèixer espècies peculiars de la terra… Agafem el cotxe i baixem cap a #Sort; ens hi quedarem a dormir avui també. El petit poble de Sort provoca un sentiment que t’enamora: el bon rotllo de la gent que hi viu, el companyerisme i la unió entre totes, és increïble. Podria dir, també, que és un símbol de l’#autènticaculturacatalana. A l’arribar hem anat a un bar amb molt bon ambient, que ens van recomanar, però poc hem pogut aguantar. Les cames ens feien figa i hem decidit tornar a l’habitació, comprar alguna gormanderia, fer nit de pel.li amb la Martina, xafardejar una mica i anar a dormir d’hora per despertar amb la màxima energia per gaudir de tot el que ens depara el dia de demà! Bona Nit #estimatdiari ! https://contrasttrip.com/ca/index.html https://grandtour.catalunya.com/ #grandtourcatalunya
Amb molta fam, em dinat a un restaurant encantador del petit poble de Taüll. Ens hem posat les botes, el menjar estava boníssim, sobretot els postres, tu ja em coneixes… m’encanta tot el que porta xocolata! Un cop vam tenir la panxa ben plena i un sentiment de satisfacció profund, agafem el cotxe i ens n’anem cap a Vielha, capital de la Vall d'Aran. Sempre m’han dit que són terres peculiars, sobretot pel dialecte que se’n parla. No saps el complicat que és l’aranés, i mira que estic acostumada a que els padrins divaguin, a vegades, amb pallarès. Tot i això el poble de Vielha desprèn un ambient molt animat i vam acabar de passar un gran dia!
Want your business to be the top-listed Travel Agency?