22/06/2017
Ep. 49: Quan ahir anava cap a les Coves del Toll em vaig fixar que al turó que quedava a la meva dreta hi havia una estelada penjada i em vaig dir a mi mateix: “des d’allà es deu tenir una panoràmica excel·lent!”
Així que avui, m’he agafat la BTT i cap amunt!
Es tracta del Grony, que amb 1.066m és el cim més alt del Moianès. Es un indret molt representatiu per Collsuspina i més en aquestes dates, que demà rebrà la Flama del Canigó.
www.collsuspina.cat/actualitat/agenda/arribada-de-la-flama-del-canigo-a-collsuspina.html
Des d’aquí dalt he guaitat un ocell ben estrany... s’ha anat apropant i, amb l’ajut de binocles, he vist que es tractava d’un drone. Aprofitant que anava amb BTT, i que encara no tenia gana, m’he dedicat a perseguir-lo pel municipi fins arribar a un lloc que m’ha cridat molt l’atenció: el BCN Drone Center.
Allà m’he trobat en Jordi, desenvolupador de drones i co-creador d’aquest centre. En Jordi és un apassionat del món de l’aviació; va néixer a Barcelona i va venir a viure a Moià, perquè aquí hi va trobar una comunitat d’experimentadors que compartien la seva passió i que també s’havien fet els seus avions.
Troba màgic que els avions volin i encara no s’hi ha acostumat mai: troba increïble que un munt de ferros puguin enlairar-se. Quan viatja pel món sempre va de visita als museus d’aviació o als aeròdroms. I ens comenta que els avions, com la gastronomia, són diferents a cada lloc del món.
Quan era petit, el seu pare tenia una habitació que l’havia convertit en un taller d’electrònica i allà es feien tot tipus d’experiments. El meravellava veure treballar el seu pare i aquest, perquè s’entretingués, li donava un motor, cables, piles... per remenar. Així va ser com se li va encomanar la passió per la tecnologia.
El seu pare va decidir construir un avió de radio-control; el va fascinar veure que un avió podia volar sense pilot. A partir d’aquí, en Jordi va començar a dissenyar els seus avions, fins que va decidir fer un avió on poder pujar-hi. Va estar-hi més de tres anys construint-lo. Era de fusta i va volar de Moià fins a Lió.
Més endavant va crear l’empresa CAT UAV, que treballa amb tecnologia drone per aplicacions civils beneficioses per la societat. Es una empresa pionera i de les més antigues en aquest sector. Durant deu anys han estat donant serveis a projectes tècnics i científics; han col·laborat per la conservació del medi ambient, per millorar l’eficiència de l’agricultura, en seguretat i en emergències, entre d’altres. El seu equip són una barreja de professionals amb experiència tècnica, coneixement acadèmic (enginyers) i aplicació pràctica.
Els últims tres anys es varen engrescar en una nova aventura: van crear un centre de proves on els drones poden fer els vols experimentals. Van comprar una finca a Collsuspina, on hi varen construir un edifici bioclimàtic que no està connectat a la xarxa: alimentat d’energia solar, eòlica i l’aigua es recull de la teulada. Tenen hangar, taller, sala de reunions, laboratori... Com que està enterrat la temperatura es manté molt estable tant a l’estiu com a l’hivern. El varen construir així, perquè volien un espai sense obstacles, per això el varen enterrar. Enterrar-lo aportava totes les avantatges bioclimàtiques. L’edifici genera zero emissions; és totalment eco i sostenible.
BCN Drone Center està obert a tothom, perquè després de més de 15 anys d’experiència volen compartir els seus coneixements: hi poden venir empreses, universitats, centres de recerca... i ara estan fent cursos internacionals on vénen experts d’arreu del món i comparteixen una setmana dedicats a la recerca de les aplicacions dels drones. Les empreses busquen les millors condicions tècniques i de seguretat, per això han vingut empreses de 63 països del món. Aquest fet dóna riquesa econòmica a la zona. Es un tipus de turisme de qualitat que aporta vida a la zona.
En Jordi, és d’aquelles persones que t’hi estaries hores parlant i és que la seva passió per l’aviació la transmet i la contagia. Per mi, sentir-lo, és com gaudir de les pel·lícules dedicades al món dels avions d’un altre apassionat, com Hayao Miyazaki: des d’un clàssic com “El castillo en el cielo” (1986), passant per la reconeguda “Porco Rosso” (1992), fins a la darrera “El viento se levanta” (2013).
Jaume de Can Roura
www.moianesbio.com
