31/07/2024
Sempre que he pensat en algun element que ajudi a entendre el caràcter tant especial de la gent que viu a la Terra Alta, he arribat a la conclusió de que és, se’ns dubte, la personalitat pròpia, única fins i tot, del seu entorn natural. A mi és el que sempre m’ha enamorat, des de que era ben petit i l’avi em feia embogir de felicitat al descobrir-me els racons més amagats del terme d’Arnes. I sempre ho feia amb una certa reverència cap aquell poble i aquella Natura que l’havia vist créixer a principis del segle XX.
Sense saber-ho, amb una delicadesa i un tacte que encara em fan posar la pell de gallina, em va emmetzinar per sempre més amb el verí més dolç que es pugui conèixer: el de sentir-se orgullós d’allà on venim, de les arrels que fan que el nostre cor pertanyi a un lloc i no a un altre. Aquesta terra és màgica. I si encara hi ha algú que no s’ho creu és per què mai s’ha deixat embriagar per l’olor del romer a l’estiu, quan tot ho perfuma amb tal intensitat que fa perdre els sentits; o mai ha deixat passar les hores, meravellat davant l’espectacle d’un cel nocturn ple d’estels que sembla que es puguin tocar amb la punta dels dits. Sigui com sigui us convido a convertir-vos en aventurers, visitar la Terra Alta, i qui sap, potser caure enamorats per sempre més d’uns paisatges i d’una gent que us faran sentir com a casa.
